A l’Edat Mitjana el govern dels nostres pobles i viles estava articulat a l’entorn de les Vint-i-quatrenes, una mena de junta executiva -en termes actuals- integrada per 24 prohoms provinents dels gremis de la població. Hi hagué una època que els representants de la Vila reclamaren de tenir més quota de participació a la Vint-i-quatrena enfront als de la pagesia ja que aquesta anava perdent influència. Finalment el Bisbe de Vic resolgué el 1557 que a Sallent es constituís la Trenta-sisena formada per 24 prohoms de la Vila i 12 de la pagesia. El gremi tèxtil dels paraires, que ostentava la majoria del Consell aconseguí l’administració de la Confraria de St. Esteve, patró de la Vila fins el punt que Gremi, Confraria i Trentasisena esdevingué el mateix.

Va ser l’empar legal per esquivar el Decret de Nova Planta que abolia les Vint-i-quatrenes, però no esmentava la singularitat de la Trenta-sisena que, a Sallent va continuar intervenint poc o molt en els afers públics fins el 1812, quan l’Ajuntament constitucional assumeix les seves competències.

Actualment és una entitat cultural dedicada a la recerca històrica de Sallent, al manteniment de les festes dels seus patrons i sobretot la impulsora de la reconstrucció de l’església de St. Esteve i St. Sebastià del Castell.

El Castell de Sallent apareix documentat el 955 i la primera notícia de l’ermita de St. Esteve data del 1022 quan la comtessa Ermessenda empenyora el Castell de Sallent a Bernat Sendred de Gurb. Arran de la pesta de 1530 l’església es va dedicar també a St. Sebastià, advocat contra aquesta malaltia.

El 1805 va transformar-se totalment de manera que el romànic original va quedar dissimulat pels afegits neoclàssics. Durant la Guerra Civil el temple fou cremat i abandonat quedant en estat ruïnós.

Paradoxalment l’ensorrament de la cúpula va posar al descobert la vàlua del primitiu romànic fins al punt que, gràcies a l’esforç de voluntaris de la Trenta-sisena, el novembre del 1973 comencen les obres de neteja i restauració d’aquest conjunt monumental que culminen feliçment el 5 de juny del 2.009 amb la consagració del temple pel bisbe de Vic.